La normativa de la llengua hauria de ser com la vora de la mar, com la ribera d'un riu, un ecosistema en contacte permanent amb la natura fluent de la llengua.
La llàstima és que mos acomodem i tendim més a busscar els bassals i, encara més senzill i casolà, a omplir poals. Hi afegim unes gotes de lleixiu i ja tenim una aigua que desinfecta, que és bona per a passar la fregona pel terra i per a acabar abocant el poal al vàter. I millor si la depuren abans de tornar a la mar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada