Hauria d'estar acabant la fitxa sobre l'expressió «amb perdó de la taula» que es sol considerar una originalitat del poeta Estellés —tot i que té precedents— i que alguns han convertit «amb perdó de taula», però em deixe dur pel relax que suposa aïllar-se dins de la ginmàstica cerebral d'anar pensant com fer anar les macros de Word que no t'acaben d'eixir —ni tan sols amb l'ajuda dels logaritmes augmentats, l'ia, eixa 'informació amuntegada' que confonem amb la inteŀligència.
Les macros de Word acaben eixint bé, encà que tinguen una sintaxi i uns procediments embolicats i millorables. En canvi, la realitat no té sintaxi, és com és, diria Takse mirant el paisatge humà amb què topa en l'ra, la realitat artificiosa en què vivim: cinc magistrats del tribunal suprem espanyol han decidit participar en el lawfare i, segons Martín Pallín (La Selva), 🔗 en un colp d'estat judicial. Hui, l'aniversari de la publicació del Tirant lo Blanch. Vaja.
Celtibèria show: la intuició d'un alcohòlic tomba al fiscal general.El genocida de pobres encara para la mà.Qui defrauda a hisenda és un genocida de pobres.
ResponElimina