Les neures —sense arribar a fòbies— i el Dormicum tenen la somnolència com a conseqüència que no t'esperes. Sents parlar, anotes mentalment una expressió, una paraula volandera...., sí, l'«asprella» que hi havia en les séquies mentres estiraves la corda del mornell que ton pare dirigia amb la perxa. I te se fon tot a negres, com el film que et pesaves que estaves vegent... O era el Polònia. Té igual, son per a apagar la mola de cal dentista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada