Les filles de la meua amiga no coneixen els noms dels pardalets que veuen passar pel davant de balcó de casa. Quasi que no els han vist mai passant per les vistes sobre l'albufera. Bé, sí que en coneixen alguns noms, però només els vénen al cap en castellà. A més, fan un ús molt recurrent del «lis» (calc evident del castellà, almenys en València), tenen l'«antonses» com a connector privilegiat. Vegent això, em sorprén que parega que el més important per a l'aprenentatge del valencià siga accentuar en oriental «interès» en lloc del ben correcte i general per ací «interés»; que calga fer els incoatius en la imposició absurdament irregular -isc/-eix en lloc de la forma regular i habitual -ixc/-ix; fer el participi «establert» en lloc d'«establit»; pretendre que hem de dir les oracions finals final amb «per a» (reduït sovint a «pa») però haver d'escriure «per» segons un alambí de normes que no acaba mai de destiŀlar una llengua. Etcètera.
En canvi, sí que han assimilat clarament la part important del prejuí: com de malament parlem els valencians, que ni tan sols parlant i aprenent «normalment» la nostra varietat dialectal seríem capaços d'obtindre el mitjà de la junta. Perquè en lloc de seguir els principis generals de la «normalització» lingüística es veu que hem de seguir els dogmes de la subordinació. Al castellà o a la sospita de quintacolumnisme lingüístic.
Els pseudoblavers que tantíssim heu maldat per degenerar el valencià heu guanyat la batalla, no passes ànsia, Boronat. Estic segur que l'Haca-dèmia no tardarà pas gaire a beneir aberracions ridícules com ara els incoatius en -IXC, -IX. Vols dir que a partir de llavors els infants valencians bandejaran 'entonses' per sempre? Diria que no...
ResponEliminaTot és possible, com ara que cap lingüista (professional o aficionat) arribe a pensar que hi ha llengües «degenerades» o que la llengua general siga cap «aberració». Qui diu això descriu els seus valors, no la llengua.
ResponElimina