Encara hi ha una cosa en Espanya que es diu Audiència Nacional —sembla que perseguix el «terrorisme» humorístic aplicant-hi sentències sarcàstiques— que és molt «nacional», més encara, i que fa molta «audiència» a eixa «nació», i orelles sordes als suposats drets de la resta. Tot han de ser cometes, perquè les paraules les carreguen els «sentiments» ofesos, que es convertixen en accepcions anòmales de la llibertat d'expressió en una «democràcia».
Felicitats pels teus articles, Miquel!
ResponEliminaAixí és Espanya, un estat bisceral, sord i cec. Un estat que no sap governar i prepotent. Que ignora la democràcia i no avança en el temps. No escolta ni sent els crits de diàleg...
Una abraçada
Maria Teresa Galan
Estic segur que eixa «Espanya» és una de les versions possibles. Llàstima que la realitat no mos oferixca sempre la millor cara.
ResponElimina