Si et fixes bé, els rellonges no mos anuncien que el temps passa, sinó que hi ha un temps que es repetix constantment. En canvi, som mosatros els qui els mostrem el pas del temps que mos passa per damunt. Voldríem repetir-lo, però no és possible. Sempre és un altre temps per a mosatros, un temps repetit, reciclat, remullat, recalfat com un café del de bar del cine d'estiu aquell, a mitjan vesprada, poc abans que aquella dona fera estríptis la nit de la «festa dels camioners».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada