Si no fóra perquè tenim «excusa», ¡ia ara!, més encara, moltes i bones raons, pareix que no fem res bé. D'una banda l'iec no tan sols va al seu aire com si encara estiguérem en plena transició i els territoris del domini lingüístic català estigueren buits de lingüistes, sinó que, segons alguns, està colonitzada per emèrits barbaristes camuflats d'acadèmics afaenats en el cultiu de guionets, que van flitant accents i omplint els diccionaris de castellanismes.
En un altre cantó, l'avl és una institució que, com que va ser creada quan governava el pp de Zaplana al País Valencià, és poc més que una reunió de casino de poble dels anys cinquanta; a més, s'han pensat els acadèmics que tenen dret a coŀlaborar en la normativa de la llengua perquè ho diga una llei... quan tots sabem que un decret de 1976 (¡1976!) va baixar l'autoritat de la llengua a la terra a través del boe i no hi ha res més a dir... Bé, si no fóra que l'iec ha perdut la senda de la paraula de Fabra, que fa molts anys que va morir, però que té uns «mèdiums» que l'interpreten miŀlimètricament des d'ultratumba, i per tant, sense no tan sols haver de llegir-lo.
En fi, sort que el català encara és una llengua i no una poció màgica elaborada per algun druida boig.
- A migdia, pel riu, amb mal de cames: 6:44 + 6:59. ¡Uf, malament!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada