M'acoste a
Herbie Mann, flautista de jazz (també tocava el saxo i el clarinet). Comence amb
Push push. Això em provoca una traducció i correcció rítimiques, un poc espasmòdiques. Havia començat per Michel Legrand, però no m'han acabat de convéncer les seus melodies pastoses. En canvi, el ritme constant i repetitiu que treballa Mann em transporta. «Push push».
- I un poc deixant-ne dur per eixe ritme pel riu: 13:28.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada