La moda no hauria de ser una religió, ni tan sols la religió hauria de ser moda. Però hi ha qui s'agarra les coses amb el fanatisme suficient per a pensar fins i tot que la religió és més que una moda, més i tot que les normes de la democràcia. Sembla que hi ha una xica que, segons diu, per «motius religiosos» reclama entrar a classe en un institut de València amb el cap cobert; no li ho deixen fer perquè hi ha una norma per a tots que ho impedix —es suposa que pensant en gorres, boines, caputxes i barrets; ¿mocadors?
Supose que, en lloc de demanar una excepció religiosa, eixos mateixos que la demanen en les normes legals per tal de mantindre «sense excepcions» la seua pretesa religió, haurien de començar per introduir ells mateixos les «excepcions» necessàries en la seua pràctica religiosa per a conviure amb les normes democràtiques, que també són discutibles, criticables —¿això de no dur el cap cobert és útil per a res?—, errònies inclús en molts casos, però no són dogmes religiosos ni han de ser-ho. En eixe sentit, són respectables. I també ho haurien de ser per als «religiosos» que pretenguen conviure en una democràcia amb persones —com es diu— de qualsevol raça i condició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada