Hi ha qui diu que dur el cap embolicat amb un mocador és un símbol d'identitat, que no és un complement de moda com ho puga ser una gorra, que és una manera de viure... Ei, ei, hi ha en eixa exposició un poc de presumpció i de menyspreu envers els caps amb gorra, ¿no? No sabem què haguera passat si en lloc d'una xica musulmana ho haguera intentat una catòlica —una xica dasfasament «tradicional» o fins i tot una monja—. Per tant, no tenim elements per a pensar que es tracte —tal com ha declarat el xic de sos Racisme, que el reglament del centre educatiu és un reflex d'una onada d'islamofòbia.
Posats a debatre transcendències quotidianes, caldria revisar eixe fet tan curiós del masclisme banal en què pareix que es basen algunes de les pràctiques religioses més corrents. A banda d'això, espere que arribe el dia que un xic —sí, no discriminem els mascles— pretenga expressar la seua identitat mitjançant una caperutxa de vesta. I ja vorem què n'hem de dir. N'hauríem d'haver aprés alguna cosa d'aquell absurd i humorístic «Cap de Canoa».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada