A pesar que semble estrany, a la diòcesi de Tortosa, allà on jo «pegue un bes» o «pegue una besada», ells «donen un bes» (també besada). Més amunt es veu que «fan petons». I vinga ara obres de criteris estilístics (o amb intenció de preceptiva normativa) malparlant del fet de donar-los (de pegar-los crec que no en solen dir massa). Cada mitjà ha de fer la seua tria, però convindria que fóra una tria informada i conscient que les eleccions bandegen opcions, opcions que no necessàriament s'han de considerar rebuig.
Víctor Alexandre exposava una queixa i una llista d'errors en un article del gener passat en Nació Digital. Si li feren cas, estic segur que els seguidors de tv3 podrien notar (o no, mos estaríem fixant en altres coses) que la qualitat millora. Ei, però l'elecció hauria deixat de banda unes possibilitats que no necessàriament eren errònies. Perquè, rascant per ací i per allà, pots documentar açò:
«quallar» (per 'reeixir'): DCVB, DNV
«carrera» (per 'cursa'): DCVB, DIEC, DNV
«despedida» (per`'comiat'): DCVB, DNV, GD62
«vivenda» (per 'habitatge'): DCVB, DNV
«ningun equip» (per 'cap equip'): DIEC, DNV, GDLC
«rendir homenatge» (per 'retre homenatge'): DIEC, DNV, GDLC
«estic a l’estadi» (per 'sóc a l’estadi'): [ús coŀloquial valencià; Tirant lo Blanch*]
«a no ser que» (per 'si no és que'): Ruaix
«sempre i quan» (per 'sempre que'): Solà, Ruaix
«es van donar un petó» (per 'es van fer un petó'): diòcesi de Tortosa
Les formes suposadament errònies (que van entre cometes), pot ser que tinguen més valor del que semblava. En açò de la llengua, el rebuig sempre és reciclable.
* Com Tirant sabé que lo emperador estava en aquell loch, en lo cadafal, féu traure dues banderes grans del rey de Cicília e una de les sues.
Hi ha molts que s'emmirallen en Madrid, però també n'hi ha que ho fan a Barcelona, que no totalment a Catalunya, i caldria, com tu fas, que prenguérem una autenticitat més nostra, la llengua, tot i anomenar-se o ¿ser? catalano-valenciana-balear, és també nostra.
ResponEliminaJo he aprés a escriure el català-valencià als llibres d'escriptors de tot el nostre domini lingüístic, així que parle i escric com sé i com puc, però no deixe d'escriure les formes més valencianes, tot i que alguns me les titllen d'errors.
Vicent
La llengua és un règim polític i econòmic. Hi ha qui preferix els totalitarismes i qui preferix l'anarquia. Qui preferix l'artesania i qui preferix la producció en sèrie. Hem de triar quines relacions de poder i de producció preferim. Tal com va el món, la llengua hauria de formar part de la cultura que recicla més i consumix productes que deixen la mínima petjada ecològica en lloc de tendir a malbaratar i importar sense criteri.
ResponEliminaL'Aleixandre deu esser un talibà, eh que sí? La teua llista no significa res; ans un fum de castellanades que no ens calen per RES. Per què no has cercat els milers d'exemples que hi ha al Tirant d'"esser" amb valor locatiu? O solament consultem les obres medievals quan ens ens convé? Filologia de pa sucat amb oli, en dic jo.
ResponEliminaT'agraïxc el comentari, Jes. Quant als exemples del Tirant, Joan Rafael Ramos ja féu una recerca sobre els verbs en qüestió. Com bé saps, a mi em «convenen» les dades. Les opinions, les preferixc fonamentades en les dades i que no incloguen necessàriament desqualificacions personals i perjudicis. Quant als olis, és tot un món. Últimament n'he descobert un de la Vall de Gallinera que està molt bé: Totoli (joc de paraules del cognom del propietari: Todolí).
ResponEliminaTotoli i Todolí ? Imaginació a l'engròs...Una i oli, diria jo. En fi, veig que m'has reconegut. Estigues bonet.
ResponElimina