En algun moment, les persones mos quedem sempre a la voreta, tal com ho dibuixa Rafael Chirbes en el seu llibre. En el seu cas és una vora íntima, amagada, fins i tot inconscient. La marjal que tot s'ho menja —el rerefons de la noveŀla En la orilla— la podem trobar també en els diaris, on els immigrants i refugiats són el drama d'obertura, la punxada que ha d'atraure l'atenció i els sentiments dels lectors. Això va dissolent-se quan vas passant les pàgines, perquè t'informes d'altres qüestions de temes diferents.
I, estranyament, quan arribem a les pàgines d'economia, no hi ha cap nexe amb les guerres, els immigrants o els refiguats: l'economia és una ciència de l'egoisme, no de la solidaritat, i només hi compta l'efecte sobre els balanços, els indicadors borsaris, les preferències i els temors polítics i dels «mercats» i els «inversors»... El mercat mafiós del tràfic de persones, el mercat criminal de l'explotació masculina, femenina i infantil, els inversors en armament i altres «serveis» de la guerra, es queden a la vora de la informació que realment hauríem d'entendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada