Escric amb el dit menut de la la dreta. Veig que hi ha qui escriu en el mòbil amb els polzes a molta velocitat. Com que el meu pensament es cuina a foc lent, no necessite anar molt més ràpid. De fet, esborre més que escric, perquè he d'esmenar moltes de les primeres indignacions convertides en penjaments i exabruptes que m'ixen del dit corrunxet, o que quasi hi arriben i em cremen el capciró. Varufakis s'haurà de fer dits de titani. O els té ja i per això a Dijsselbloem li fea por encaixar-li-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada