Hem començat a llegir Les Bienveillantes de Jonathan Littell a dos veus, una en francés i una altra en català (Les benignes, traducció de Pau Joan Hernàndez). La cosa va per a llarg.
Com a introducció puc dir que vam triar la versió en català enfront de la versió espanyola, perquè en les primeres línies ja hi havia una versió del francés que no ens fea el pes, amb un «nos importa un bledo» excessiu quant a to respecte de l'original:
Frères humains, laissez-moi vous raconter comment ça s'est passé. On n'est pas votre frère, rétorquerez-vous, et on ne veut pas le savoir.
En canvi, la versió catalana sembla més acostada al to i als mots de l'original, encara que hem trobat algun cas de puntuació massa mimètica, però això ja són coses de gusts, podríem acceptar. Amb tot, en unes dèneu pàgines, hem detectat dos fragments (una paraula i una frase) que falten en la traducció catalana. Res d'important, però sempre sorprenen eixes absències.
Supose que en seguirem parlant.
Molt interessant, això de la lectura «comparada». Quina feinada, però, no? Ho aniré seguint...
ResponEliminaSí, la cosa pot ser llarga. Però les manies no les curen els metges... Intentarem complir i esperem que la cosa tinga interés i utilitat.
ResponEliminaVaig sospesar les dos versions al FNAC, catalana i francesa, com qui sospesa un meló per entendre'ns. Et planyo per la feinada que tindreu en la lectura comparada, perquè hi ha teca allà. De totes formes és temptador el llibre, pes a banda.
ResponEliminaSi sospesaves la bellesa de l'edició, em sembla més bonica la francesa.
ResponEliminaQuant a la faena, ja he avisat que pot ser llarga. Amb tot, com que lligc poques novel·les, no m'interferix en res.