Tornava acalorat de córrer pel riu i he vist, quan he passat per davant de la seu del psoe, que s'estaven enduguent la geganta de l'Alborch. Llavors he sentit una petita desesperança, ja que he recordat les rodes de premsa d'ahir de Joan Ignasi Pla —que dia que no es presentaria a la reelecció com a secretari general dels socialistes valencians— i de Jorge Alarte (alcalde d'Alaquàs) —que s'hi postulava amb temps—. Pel que vaig vore en InfoTV, només en espanyol... No sé si és la relliscada permanent en què viuen o un reflex de l'English-only movement i altres moviments tan nostrats.
De l'Alarte no en sé res, però del Pla em sembla recordar que eixa decisió tàctica d'acastellanament fou cosa comentada abans de l'última campanya electoral i durant la campanya, ja que feia olor a tacticisme hipòcrita. Ara, ja podem pensar en una consolidació d'alguns personatges grisos del psoe en la tendència a no fer ús de llengua dels valencians. Estic segur que deu un reflex condicionat estil gos de Pavlov. Bé, al capdavall hi ha qui es fa traficant/ta d'armes, qui no compra balises per a la línia 1 del metro de València o qui es fa jutge/essa homòfob/ba, tant per a enriquir-se com per a beneficiar-se del dolor dels altres.
Es suposa que la societat tenim mitjans per a «castigar» eixes actituds i «corregir» eixes persones. Malauradament, més que un fet, és una cosa que li se suposa a la nostra petita democràcia.
La geganta, doncs, se'n va. I Carmen Alborch, que s'ha naturalitzat de Lil·liput, no ha deixat rastres del poc valencià de què feia ús en el seu web —cosa que es comentà en el dtl (16.05.2007)— una volta s'ha quedat vençuda i desarmada. Vegeu quin laconisme tan engrescat i desubicat alhora hi ha ara mateix en www.carmenalborch.com:
Gracias por el apoyo y la confianza recibidos.
Sobre esta confianza seguiré adelante en mi tarea.
Trabajando por lo que creemos, por la Valencia que queremos.
Mantengo intacta esa ilusión, esa energía y la convicción
de que el cambio no sólo es necesario, sino posible.
Os invito a que sigamos pedaleando juntos en esa dirección.
Carmen Alborch
Doncs, tal com diuen els corsos: «Belle chjachjere è tristi fatti!», que és una versió de la llatinada res, non verba. Vaja, que ens les hem d'engolir com a punys!
Referències:
- Diccionari d'expressions corses comentades, Jean-Guy Talamoni, ed. Llibres de l'Índex, 2006.
- Diccionario de expresiones y frases latinas, Víctor-José Herrero Llorente, ed. Gredos, 1992.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada