Els diputats han tornat amb l'ànim de fer-ho tot pols. Plens i comissions a dojo a les Corts. Es veu que, com diuen a Càlig, es volen traure l'era. Ho tenen pelut, perquè a l'era n'hi ha molta pols, i n'alcen més encara quan agranen. És el signe dels temps. I el signe també és que un ple que havia de durar tres dies, l'acaben al segon perquè algunes tenien altres urgència com anar a fer-se la foto a Fitur...
Mentrestant, i fent una comentari general sobre qualsevol cosa, puc dir que tinc la previsió de tornar a vore el Llach a València, el dia 10 de febrer, esta volta amb una cosa de trellat: Campanades a morts. Realment, estic enfitat dels seu últim espectacle, i punt, i això que m'agraden molt els músics que porta (principalment el Lali). Amb tot, la sensació de liquidació i de poc risc —i posem per cas que sempre estic cansat si es tracta d'anar a concerts o recitals—, doncs, no m'acaben de fer entrar en l'espectacle.
En canvi, resulta molt més engrescador respassar la seua discografia en una microcadena de Yamaha (Pianocraft E-810), que superà en botiga la Denon DF-102. La Denon té uns altaveus molt més bonics, però ens van matar la segona de Mahler dirigida per Gary Bertini, mentres que els altaveus de la Yamaha ens l'expandien.
I com a nota esparsa, volia afegir alguna cosa de les flors de Rita Barberà, l'alcaldessa actual de la ciutat de València (PP). Eixes flors que ens costen un ull de la cara, que recuperem a càrrec de les multes als venedors de flors pakistanesos i de les persones que malviuen baix dels ponts «florits». Ho deixaré per a una altra ocasió.
Només em queda afegir que «Vinícius», un amic tastaolletes, s'ha llançat a l'aventura del diari electrònic amb el Diari d'un arreplegat. (Cal assenyalar que Els Arreplegats era el nom d'un llegendari equip de futbet amb molta moral i poc èxit. I aixina continuem en la vida.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada