El dia u de gener vam fer la primera passetjada de l'any pel riu a València. Com que feia solet i un ambient agradable, ens vam allargar fins a més amunt del pont de Campanar o d'Ademús —ara no sé si es diu aixina.
Resumirem ràpidament la passetjada indicant que el viver de plantes autòctones que hi havia a la vora dreta pujant ha desaparegut —supose que deu fer temps d'això—, però hi han quedat els taulellets amb el nom castellà, valencià i llatí de cada espècie. Una resta arqueològica moderna.
D'altra banda, i quant al que és realment important, vam topar amb alguns gossos, un pit-roig, algunes cueretes, algunes merles, tórtores, coloms i teuladins. I també uns altres éssers arrecerats al riu, amagats potser de la caritat i de l'obra social de l'alcaldessa del PP: una cinquantena de persones allotjades entre les columnes del pont, amb «solucions residencials» de cartó, mantes, diaris i ferralla.
Per contra, a l'altra punta del riu hi ha l'obra arquitectònica i operística senyera del frau econòmic, ambiental i polític d'estos darrers anys del PP (orquestrat per Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps i Rita Barberà): el Palau de l'Òpera i el Museu de les Arts i les Ciències; hi ha també un oceanogràfic per a empresonar uns éssers vivents que els mateixos gestors polítics no fan res per evitar que siguen exterminats en els seus hàbitats naturals; hi ha una gàbia gegantina per a ocells que ens pensàvem que simbolitzaven les ànsies de volar lliures.
La València del PP és una ciutat d'aparences, oblits, deute social i insostenibilitat ambiental.
— 11.02.2007 ds. Hi vam passar de camí als actes de presentació i constitució de la Comissió de la Veritat. Per als que malviuen baix del pont d'Ademús —eixe és el nom del pont— hi ha unes veritats com a punys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada