Encara no l'he acabat, però donaré tres fragments escollits del llibre d'Eric Hazan que estic llegint, LQR. La propagande du quotidien:
Fer promoció de la societat civil, sempre presentada com a íntegra, eficaç, desinteressada, és admetre al mateix temps la decrepitud d'una «política» establida sobre els jocs parlamentaris i l'activitat dels partits, és reconéixer que els «representants del poble» no representen ja res que puga ser conegut. [Pàg. 67]
Les paraules i sintagmes que feren llavors [11.09.2001] aparició en l'LQR, les modificacions de forma i sobretot de sentit d'expressions antigues, tota eixa deriva tindrà potser un impacte que durarà més que els decrets, ordres i lleis, abrogables d'un dia per a l'altre. Els fets del llenguatge són més cabuts que els altres, i sobretot són performatius: quan apareixen, revelen tendències que contribuïxen de seguida a reforçar, i contaminen mitjançant ones successives altres medis, altres castes, altres mitjans. [Pàg. 84]
Coneixíem els judeoboltxevics, els hitloerotrotskistes, però els arabomusulmans? L'èxit de la fórmula descansa en primer lloc en la ignorància dels francesos, molts dels quals estan conveçuts que els turcs i els iranians són àrabs i que tots els àrabs són musulmans. [Pàg. 84]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada