Hui he recordat una carta que els vaig enviar (28.06.2006) als de Valencians pel Canvi arran d'un manifest seu que no he firmat, a pesar de la bona companyia que hi ha entre els firmants. Com és natural, per un comentari destrellatat meu no havien de modificar el manifest, però, és clar, espere que el pròxim manifest els ixca més redó —almenys quant a la meua concepció de l'esfericitat.
Ja m'agradaria firmar el manifest de Valencians pel Canvi, però hi ha dos expressions --no en són moltes-- que em semblen desencertades i que em fan dubtar del fons real de la reflexió que feu.
Una és:
[...] “defensa de la llengua valenciana” i el domini creixent del castellà en tots els àmbits públics i institucionals.
En eixa expressió s'acumulen, com a mínim, dos errors d'apreciació. El primer, que la llengua valenciana tinga res de negatiu, ja que, a més, critiqueu que la defenguen --entre cometes, ja ho sé.
El segon error és la referència al castellà com a llengua dominant, poderosa, que són trets positius, referències incoherents amb el missatge que es suposa que voleu transmetre. A més, implica la intenció de criminalitzar l'auge d'una llengua, cosa que és molt evident que no consideraríeu negativa si es predicara d'una altra llengua.
L'expressió correcta seria una cosa semblant a:
[...] la manipulació i l'exaltació partidistes i testimonials de la llengua valenciana enfront del foment encobert del castellà com a llengua única dels àmbits públics i institucionals.
La segona expressió que considere errònia és la vindicació del «nacionalisme polític valencià», expressió que conté una voluntat de reclusió de la reflexió política d'èmfasi o gènesi «valenciana» en una incapacitació per limitació localista, per irritació ontològica o per xenofòbia de baixa intensitat.
I dic tot això conscient que les primeres víctimes inconscients de la difusió d'eixes percepcions són els mateixos partits o sectors polítics i socials que usen eixe terme per a identificar-se.
Una aplicació una mica més atenta i acurada d'allò que aprenem llegint els llibres sobre els llenguatges dels moviments totalitaris (per exemple, LTI de Victor Klemperer) ens podria donar unes claus ben clares amb què començar a variar la nostra cultura política.
Si volem millorar el país, hauríem de poder descriure'l d'una altra manera, tal com el veiem, tal com el volem vore i no com ens els descriuen els amos del llenguatge (com dia Humpty Dumpty).
A pesar de tot, moltes gràcies per la tasca de reflexió que hem engegat i disculpeu-me la impertinència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada