Ha guanyat el sí a l'estatut català, diuen els primer sondejos de TV3. Vixca, doncs, la voluntat popular... Vull dir, la voluntat del poble catalunyés. Ara mateix, vegent els representants polítics, doncs, el que toca, tots han guanyat, amb el sí, amb el no i amb el tot el contrari. Això és un manament del manual dels nostres polítics i no mereix més comentaris.
Sí que el mereix el fet que he aprovat el segon examen de TMPL de l'administració del Consell de la Generalitat Valenciana. Ara falta només el concurs de mèrits —que suposa un quaranta per cent de la nota final— i sabré si tinc plaça de TMPL. Si eixe fóra el cas, vindria el maldecap de pensar què faig. En canvi, hi ha companys i companyes que no han arribat al final. Esperem que la pròxima vegada no tarde deu anys.
D'altra banda, discutim ara en Migjorn si les salutacions inicials de les cartes s'han de separar del text amb dos punts —com diuen els manuals que és tradició— o amb coma —com sembla que és el que correspon al cas dels vocatius—. Mire els llibres que tinc per casa i veig que la majoria usen els dos punts per a separar eixe paràgraf, i que fins i tot hi ha qui ho fa sense canvi de paràgraf. Com a dada més significativa, la primera pàgina de Bearn de Llorenç Villalonga: «Benvolgut amic:¶».
Pel que fa a altres llengües, en francés la norma és la coma i el paràgraf següent començat amb majúscula; la collistaire Ester Borràs comenta que en alemany usen la coma, però mantenen la minúscula inicial en el paràgraf següent; observe que en portugués (gallec inclòs) usen el punt.
Diria que és bastant clar que no és simplement una cosa d'anàlisi lingüística, sinó d'anàlisi documental i de consistència i senzillesa en l'ús dels signes: com que la coma no tanca paràgrafs, crec que és millor escriure-hi dos punts. Poca cosa més, tot i que, a més, hi ha la tradició —diuen. En faré una fitxa, si me'n recorde i tinc temps.
Canviant de tema, ma mare troba emocionant El codi Da Vinci de Dan Brown, però massa fantasiós i poc consistent. Entretingut. Ara ha vist que tinc alguns volums de Proust i ha decidit que provarà a llegir-se'ls a continuació. Crec que no ho trobarà tan «emocionant».
Em queda per comentar el fragment del ple de dijous passat en què el conseller Font de Mora Turón (PP) suggerix que Cardona (EU) és un nazi. En qualsevol de les versions del país que hauríem de voler, eixos personatges que banalitzen les tragèdies humanes i les ideologies assassines —com el conseller i algun company seu diputat— haurien de dimitir i serien sancionats per obscenitat ideològica injuriosa. Tant si parlen en català com si ho fan vore.
Étienne Dolet parlait des deux-points comme d'un signe « suspendu et non du tout fini ». Longtemps, il a été utilisé comme une virgule renforcée. (Rolande Causse, La langue française fait signe(s), 1998, pàg. 211)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada