Diumenge miscel·lani

No tinc massa grans coses a dir. Els companys d'informàtica m'han canviat l'ordinador. Ara tinc un HP Pentium 4 amb no sé quants gigues de tot, pantalla plana TFT de 17 polzades i Windows XP Professional. Ai, no hi ha hagut mans que m'instal·laren el Mozilla o el Firefox, però, per a compensar, com que necessite una utilitat semblant al DownThemAll, m'han instal·lat el HTTrack. És a dir, ja vorem si per no posar-me el Firefox m'ompliran l'ordinador de programes.

De més a més, no m'han pogut instal·lar el Microsoft Photo Editor que s'havien descuidat i els he reclamat. Dóna un error quan te n'ixes de la sessió de l'administrador. Per a suplir-lo m'han instal·lat el Gimp, que deu ser millor, però que fins que m'hi acabe d'acostumar em donarà algun maldecap que altre.

Pel que fa a altres coses més plaents, puc dir que al restaurant La Sucursal que hi ha a l'IVAM es prenen les coses seriosament i amb professionalitat, i que tot estava deliciós divendres passat dinant. Hi ha una bona carta de vins, amb el doble de preu habitual de la botella que trobes en el celler. Vam tastar un sirà de Son Bordils (d'Inca; etiquetat en català), que va resultar acceptable de preu, amb cos i una bonica llàgrima, i molt més agradable segons anava airejant-se. [Nota econòmica: restaurant: 22 € / celler: 9,95 €]

I pel cantó de les novetats molt agradables, l'últim disc de Miguel Poveda, Desglaç, on canta poemes en català de diversos poetes com Jacint Verdaguer, Josep Piera o Maria Mercè Marçal; Madeleine Peyroux, Careless love, que canta jazz i altres variants amb una veu que ressona profundament i que té un ritme aborronador; i l'últim de Bruce Springsteen, We shall overcome: the Seeger sessions, que és emocionant i engrescador de cap a cap. Una pobra crítica extasiada, diríem.

Quant a les Corts valencianeres, s'acosten eleccions sindicals, després de la recusació del consell de personal —cosa mai vista en la Generalitat, crec—. Naturalment, els impulsors de la recusació han descobert que és més senzill destruir que construir res i s'han separat amigablement. Llancem algunes ofertes per a treballar conjuntament, però es veu difícil la cosa. De moment, la secció de l'STAPV tenim clar que cal fer canvis respecte de la llista anterior, no tant per la recusació o la situació en què havia acabat el consell de personal, sinó pel funcionament pobre i negatiu de la secció internament i externa. Vorem si aclarim les coses.

I pel que fa als TMPL de la Generalitat, hi ha el procés de correcció del segon i últim examen en marxa. Com sol passar, hi ha discussions internes i es comenta que hi ha hagut ja alguna discussió en el si del tribunal a causa d'unes signatures en uns exàmens. S'havien d'anul·lar per tant els exàmens, tal com ens van avisar a l'hora de fer-los que passaria si algú signava en el mateix examen, però algun membre del tribunal no ho acabava de tindre clar i proposava donar-los com a bons. Al final crec que es va resoldre per votació que quedaven anul·lats. Al capdavall, comentaris que es fan en totes les oposicions. Espere que no calga impugnar res.

A més, s'ha aprovat la plantilla definitiva de l'AVL, on s'indica que els llocs dels tècnics lingüístics es proveiran per concurs. Amb això i amb la possibilitat del teletreball que ha aparegut en els diaris, que sembla que engresca el personal, s'aireja una mica l'ambient. Si més no algunes il·lusions.

Finalment, mentres sona Albert Pla en l'Ipod, cloc amb una citació on es fa evident que no molestarien gens els signes d'interrogació inicials:

«Caldrà encara recordar l'obvietat que, en qualsevol camp del coneixement, i també en el del món social, la llibertat relativa d'avançar hipòtesis heurístiques no significa que es puguen afirmar coses sobre aquest món social únicament perquè fóra agradable pensar que les coses pogueren ser així, o encara perquè en una actitud màgica hom pense forçar la realitat enunciant-la prèviament a la seua manera?» (J.-L. Pitarch, Control lingüístic o caos, 1996, pàg. 233)