dimecres, 10 de maig del 2006

El president de l'escala escriu en valencià

Valencià usual a la Vall.
Francesc Esteve fa un article en El Temps (1.143) en què supose que pretén demolir el nivell lingüístic dels polítics valencians. Malauradament, tot i la raó que puga tindre ens molts aspectes lingüístics, la cosa quedarà per a benefici d'inventari de la futura generació política. El nivell que cal valorar realment no és lingüístic, sinó de democràcia bàsica, i això és el que realment és molt millorable. La llengua? Com es pot vore en la foto, a la Vall, qualsevol president d'escala sap de què parla.

De fet, quin problema és eixe de la llengua? Que tot fóra una qüestió estilística! El problema és que Carolina Salvador, diputada de Cervera (PP), que té un discurs bastant acceptable normativament quan parla en les Corts, es veu obligada a parlar o llegir en espanyol —l'he sentida este matí en la ràdio— per a poder dissimular, sense infringir la racionalitat de manera massa evident, l'evidència que el valencià és el català i viceversa.

D'altra banda, hi ha tantes coses a discutir en eixe estatut, que els destrellats ortogràfics i tipogràfics en deuen ser només el floc. Bé, ja ho vaig comentar una mica anteriorment i, realment, no crec que tinga cap efecte positiu pretendre apanyar l'aixeta que goteja el dia de la pantanada. Encara que, com diuen els americans: «the devil is in the details; o com atribuïxen a Le Corbusier: «God is in the details».

4 comentaris:

  1. Jo avui mateix he llegit l'article i també he pensat el mateix. És un punt més, i com diuen per ací dalt pel nord: mica a mica s'omple la pica.

    ResponElimina
  2. I com diuen per ací, el que no suma, se n'ix, que aplicat al cas, també és trist. No hi ha més opció que l'educació i la responsabilitat ciutadana, i eixos arbres creixen lentament, des dels egipcis potser...

    ResponElimina
  3. Anònim13:03

    Si la pica no està badada, cap problema. Ara bé, encara que l'aixeta gotege, els clivells... o clevills...

    ResponElimina
  4. I clavills, per acabar-ho de badar...

    A més, també hi l'evaporació, la duresa de l'aigua... És a dir, que no omplirem mai la pica. I com que això ho hauríem de saber ja, més valdrà no lamentar-mos massa per eixe costat. En canvi, la societat haurà de tindre llanterners, terrissers, enginyers hidràulics i poetes, per exemple, i tornem a arribar al mateix lloc: l'educació i l'ètica.

    ResponElimina