Poc de temps he tingut per a res. Estic engrescat amb la correcció de l'article d'Abelard Saragossà per al pròxim número de la revista Índex (el 13). L'article tracta les formes verbals incoatives valencianes tan maltractades i mal tractades. L'Abelard evidencia el que són tabús i dogmes i el que són fets i propostes raonades i racionals (antigues i modernes), versemblantment positives. La perspectiva, però, és que alguns companys lingüistes continuen preferint els dogmes amb què es senten còmodes. Poca professionalitat.
L'altra del dia és l'article de l'Alfons Garcia que es fa ressò de la nova passa de censura que afecta l'administració del Consell de la Generalitat, una grip aviària diríem, per l'abast intel·lectualment gallinaci dels afectats. Per sort, esta volta la majoria dels tècnics lingüístics han sabut comportar-se amb dignitat.
I dic que la majoria, perquè m'he assabentat que hi ha algun company que diu preferir viure tranquil i no tindre problemes. És clar, eixos «tranquils i innocents» fan encara més mal, perquè solen ser, a més, uns hipòcrites quan comenten les ingerències polítiques en la nostra faena, però van fent la faena bruta. Així, amb eixos sicaris tan disposats a caure bé, les manipulacions iŀlegítimes i irracionals dels càrrecs polítics no necessiten ni provar d'imposar mesures iŀlegals o com a mínim denunciables, ja que el «company» se'ls avança i els fa la faena servilment, que no professionalment.
D'això precisament tracta la meua comunicació a la pròxima trobada de l'AVL (24 de novembre). Espere xafar-los algun ull de poll a eixos tan còmodament «innocents».
He vist que el nou estatut d'autonomia va començar a tramitar per les Corts de Madrid ahir. I els estatuts de les altres comunitats autonomes, també seran reformulats?
ResponElimina(perdão pelo catalão estropiado)
Hola, Sérgio, com que m'escrius ací, et responc ací mateix.
ResponEliminaQue conste que abans que l'estatut català va arribar a Madrid l'estatut valencià. I en això va consistir tot el mèrit dels valencians. Com diu un dels suposats refranys que recull Saramago: nâo é por ter muito madrugado que se há-de morrer mais cedo.
Per cert, i aplicant-hi el refrany, abans encara, hi va passar el basc, el pla Ibarretxe, que va ser rebutjat. Després vindran a poc a poc la resta d'estatuts.
Per sort per als valencians, els catalans tenen una altra idea del que és un país democràtic. I sempre tindrem temps per a aprendre'n aprofitar-ne alguna cosa.
Finalment, Sérgio, el teu català és notable, molt notable.