Me se va passar ahir d'escriure res, perquè vaig estar dinant a la Vall i vaig apuntar quatre coses en la llibreta que porte damunt, que ja tenia un temps abandonada, substituïda pels diaris electrònics.
Només constataré que a un company de la llista Migjorn li s'ha entravessat la forma verbal agraïxc (i semblants) perquè considera que no hi ha cap norma que permeta posar una dièresi en el dígraf ix per a representar que la lletra i és una vocal. He tractat de convéncer-lo que estava posant el carro davant els bous, perquè si la i sona, és impossible que hi haja un dígraf , i pel mateix motiu cal aplicar-hi les normes d'accentuació i de la dièresi. Tanmateix, com que ell espera la norma que li pemeta passar d'una fantasia a la realitat, doncs, ho té pelut. No li va valdre per a res ni que Fabra en 1918 escrivira «traduïx»!
Hui comprove que una de les coses que li feia gràcia a Alcover —tan oposat a les normes de Fabra— era que ell havia sentit ben clara la i en «seixanta poblacions de València i Alacant, a tot el Maestrat, Castelló de la Plana, Tortosa, Ribera d'Ebre, Priorat, Camp de Tarragona i en un gran nombre de comarques occidentals, "que constitueixen més de mig territori de la llengua"» (Mila Sagarra, Història de l'ortografia catalana, 1985, pàg. 350).
D'altra banda, pel que fa a la transcripció cortesana, començarà demà a ple ritme, que hi haurà ple i comissions esta setmana. Les meues fitxes sobre les maneres de parlar dels diputats s'amplien a poc a poc. L'últim dia vaig recollir que Mundo Alberto (benicarlando), que havia apuntat que dia «nosaltres» sistemàticament, em va assoltar «natros». Com a curiositat, un dia vaig enxampar Maluenda Verdú (monoverí) dient «tanmateix» —ho he de revisar, que ara no estic segur que no fóra «nogensmenys»; [18.10.2005] ho acabe de revisar: era «doncs»—. Bé, l'estudi em sembla que promet ser interessant. O entretingut, si més no.
Caro amigo,
ResponEliminaRespondi o seu comentário e gostaria que você visse a tradução da sua mensagem que fiz questão de traduzir e publicar. As suas ressalvas são pertinentíssimas.
Peço desculpas por não ter competência para poder escrever-lhe em català, mas você pode me responder que o compreenderei.
Gostei muito do seu Eines de Llengua (ferramentas de língua, não?) e questão das línguas de Espanha me atrai muito, uma por identidade cultural, pois sou descendente de galegos e outra porque faço faculdade de Letras cá no meu païs.
Pelo que pude ver, os seus textos são interessados e consistentes.
Enlacei ao meu blogue tanto o seu blogue quanto o seu sítio.
Até à vista.
Benvolgut príncep:
ResponEliminaMoltes gràcies per atendre el meu missatge tan amablement i per la traducció impecable que n'heu fet.
Són exactament «ferramentas de língua» el meu Eines de Llengua. Espere que els vostres estudis vagen tan brillantment com intuïxc pel que vos he pogut llegir i que la vostra condició «galega» puga ser una ajuda algun dia per al país dels vostres ancestres, tan necessitat del capital que la pobresa d'altres temps --i encara ara-- va expulsar per tot el món, amb la trista conseqüència de la minorització del gallec, oficialment (i irracionalment) massa deslligat del portugués.
Vos felicite, doncs, per l'atenció que heu tingut, per la vostra capacitació lingüística i per la forma com expresseu les vostres idees, molt lúcidament i amb una gram empatia democràtica (que vos il·lumina més encara, atesa la vostra condició principesca).
Moltes gràcies des del País Valencià.
Muito obrigado.