He passat la setmana entre paperets per ací i per allà i converses sindicals. I final amb traca: nou Estatut de llanderola, tal com li pertoca a un país que tria dirigents amb l'ànima de sopa, ensopida. Com dia aquell, esperem que arribe un dia que dure anys.
Per les Corts, a més dels desgavells habituals del president De España amb el micro o del diputat Maluenda Verdú criticant els transcriptors pels errors que ell comet, el cap de Publicacions, arran de l'espenta que li vam donar perquè convocara la suplència del coordinador, ha decidit convocar ara una baixa d'un mes. És a dir, abans no arribava i ara se'n passa. Això és eficàcia!
Una conversa amb la secretària de la comissió de valoració del concurs d'arxivers servix perquè em mire fins al moll del cervell dient-me que ells no actuaven amb secretisme, tal com ens havia explicat, i que els mecanismes eren els mecanismes. Es veu que li agrada perdre's en les excusatio non petita.
Poca cosa més. Només alguna frustració inesperada que m'han provocat unes companyes que considerava més equànimes i raonables. Una decepció, causada per una fantasia malatissa meua. Unes mirades no em podien assegurar que una persona fóra progessista i equànime fins i tot en allò que seria injust que se n'aprofitara de manera egoista. És a dir, és bonic reclamar la justícia i la igualtat quan ets el dèbil, el perseguit —com en el cas dels drets dels homosexuals—. Tanmateix, si pots aprofitar alguna ocasió de privilegiar-te laboralment...
I tanque amb novetats d'Abelard Saragossà: ara ja considera possible una construcció barata a —jo continue amb el meu (i de Taksenet) barat a. Puix ho raona, vejam-ho. La setmana que ve curset d'estiu amb ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada