dimarts, 21 de febrer de 2017

Superàvit de voluntarisme

Això del voluntariat lingüístic en les Corts va bé: sembla que hi ha superàvit de voluntaris i dèficit d'aprenents. Per això mateix no m'hi he apuntat, perquè jo faig voluntariat minut a minut amb els companys tot lo dia. Entenc que hi podria haver companys, tal com passa en el carrer, que vegen frustrat el seu intent de practicar l'ús del valencià, perquè encara existix eixa «mala educació» de canviar al castellà quan l'interlocutor parla en eixa llengua.

La majoria dels castellanoparlants ni se'n deuen adonar, perquè es deuen pensar que això és poc menys que una llei física de la natura (humana), però també n'hi han que deuen vore estranya i frustrant eixa subordinació al castellà i eixa renúncia a intentar que els nostres interlocutors es familiaritzen amb la llengua, amb les converses bilingües, amb el bilingüisme passiu i que, finalment, arriben a l'ús actiu de la nova llengua adquirida tan graciosament.

En fi, pel mateix preu, anem a vore este dèficit com una cosa positiva. Ja comprovarem algun dia si això és aixina.