dilluns, 27 de febrer de 2017

La pausa que t'enganya

T'hauries de preguntar sovint fins a quin punt estàs disposat a assumir l'esforç i la responsabilitat de mantindre la teua posició ètica o política. Has de preveure la possibilitat d'haver de deixar de mantindre-la i, per tant, d'haver d'acceptar que, en eixe cas, hauràs de demanar disculpes o hauràs d'explicar els errors que has comés; tot seguit hauries d'assumir el cost de la reparació, sempre que siga possible o la pena i les conseqüències de no poder-ho fer.

Eixa doctrina que m'acabe d'inventar té a vore amb la constatació que és molt fàcil dir que u és d'esquerres o progressista —i realment ho desitges—, mentres no tens ocasió de demostrar que, en el fons, eres un neoliberal egoista si s'han de fer sonar els doblers. Els drets humans en l'Aràbia Saudita pareix que siguen menys humans. Ahí comença a complicar-se la cosa.

No és simple ni senzill, perquè la simplicitat i la senzillesa del cinisme de la dreta no és l'alternativa possible, ni tan sols una opció, només una excusa faŀlaç. La complexitat cansa, i mai no desapareix per molt que l'amagues. L'estudies i proves a explicar-la. Però seguit seguit: la pausa és enganyosa.

Publica un comentari a l'entrada