dijous, 18 de febrer de 2016

Unes eleccions no fan la primavera

Mentres vaig traduint les parts de la tramitació legal d'un concurs públic observe detalls de sintaxi i de lèxic que són retoricismes o maneres d'embolicar la troca, maneres d'induir a la confusió, formes de reclamar un intèrpret, l'intèrpret que forma part d'eixa elit que redacta documents legals. Està redactat en castellà, és clar. Perquè, vaja, només la llengua de les elits és apta per la eixos malabarismes. Ells fan ús d'eixes cabrioles en el buit on han de caure els lectors, que són els ciutadans —que parlen una altre llenguatge i és possible que també parlen una altra llengua—, i que s'han de sotmetre, no sempre obligatòriament a la llengua, però sí als volantins lingüístics de les elits.

La democràcia encara no ha acabat d'arribar a la gestió lingüística de les administracions públiques, on s'han de resoldre tant els misteris del llenguatge com de l'absència del valencià. Al País Valencià, les elits econòmiques, socials i polítiques mantenen un llenguatge, però sobretot utilitzen només una llengua per al control i consum del poder. Unes eleccions no fan la primavera.