divendres, 12 de febrer de 2016

Llengües a batre

La barreja dels interessos personals de què disposem mos permet percebre el món des de punts de vista molt diferents. Cadascú té un cabàs d'interessos diferents i això modula la percepció i les iniciatives particulars. Com tot, això pot ser bo, si en som conscients i distingim els diferents punts de vista; o pot ser un entrebanc, si apliquem solucions o preceptes que són bons en un camp i no en un altre.

En el camp de la llengua, camp travessat i interferit, si més no, per l'ús polític, per la normativa legal, per les ciències naturals i per la percepció artística, hi ha qui tancaria en la presó els qui no posen les dièresis on toca. Hi ha qui considera que hi ha parlants contaminats i incontaminats, com si açò fóra una competició de pedigrís. Hi qui creu que són objectivament lletjos o degradants els trets de la pròpia llengua que s'assemblen o reproduïxen els d'una altra. Hi ha qui es pensa que hi ha llengües superiors o inferiors; o llengües i registres capacitats per a unes funcions o altres. Pareix que pensen que les llengües són entitats que viuen fora de les persones. Tanmateix, el valor que donem a les paraules i als discurs és en realitat el valor que donem a les persones i als grups humans, a les seues actituds i a la nostra situació respecte a ells.

Tot això es pot analitzar racionalment i amb passió, i es pot comprendre i discutir per a millorar les relacions humanes i la societat. Això sí, hi ha un cas ben absurd amb què toparem seguit seguit: hi ha qui no sap «debatre» si no declara un enemic «a batre».

5 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Quines grans veritats totes tres bàsicament, hi ha qui no concep l'exepció, qui no la concep en l'altre no la concep en el "cos" de l'altre i hi ha qui no sap viure si no és amb un enemic, per a un gran llibre! Anime's!

Vicent

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Tot sabent que les veritats són el fruir del discurs universitari, però hi ha qui frueix de saber, de manar, de posar el saber a primer lloc o de fer diners, els altres quatre discursos, així que la "Veritat" és tan vàlida com les quatre altres.

Vicent

Maria Teresa Galan ha dit...

Fantàstic! Una veritat gran com un temple! Hi ha tant egocentrisme

Maria Teresa Galan ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Vos agraïxc els aplaudiments, Vicent i Teresa. L'apunt era el reflex d'un estat d'ànim derivat d'un debat en la llista Migjorn. Al final aprens a observar que el disgust és, com dien en algun Astèrix, la pluja que precedix el bon temps. Són només les meues petites veritats a mitges.