divendres, 12 de febrer de 2016

Llengües a batre

La barreja dels interessos personals de què disposem mos permet percebre el món des de punts de vista molt diferents. Cadascú té un cabàs d'interessos diferents i això modula la percepció i les iniciatives particulars. Com tot, això pot ser bo, si en som conscients i distingim els diferents punts de vista; o pot ser un entrebanc, si apliquem solucions o preceptes que són bons en un camp i no en un altre.

En el camp de la llengua, camp travessat i interferit, si més no, per l'ús polític, per la normativa legal, per les ciències naturals i per la percepció artística, hi ha qui tancaria en la presó els qui no posen les dièresis on toca. Hi ha qui considera que hi ha parlants contaminats i incontaminats, com si açò fóra una competició de pedigrís. Hi qui creu que són objectivament lletjos o degradants els trets de la pròpia llengua que s'assemblen o reproduïxen els d'una altra. Hi ha qui es pensa que hi ha llengües superiors o inferiors; o llengües i registres capacitats per a unes funcions o altres. Pareix que pensen que les llengües són entitats que viuen fora de les persones. Tanmateix, el valor que donem a les paraules i als discurs és en realitat el valor que donem a les persones i als grups humans, a les seues actituds i a la nostra situació respecte a ells.

Tot això es pot analitzar racionalment i amb passió, i es pot comprendre i discutir per a millorar les relacions humanes i la societat. Això sí, hi ha un cas ben absurd amb què toparem seguit seguit: hi ha qui no sap «debatre» si no declara un enemic «a batre».

Publica un comentari a l'entrada