dimecres, 24 de febrer de 2016

L'elisió de l'explicació

A voltes les explicacions es simplifiquen tant que la part que es deixa fora pot fer que es comprenguen malament les explicacions. Per exemple, a causa de la norma d'elisió de la preposició davant de la conjunció que, no és cert que la presència de la preposició davant de la conjunció que convertix la conjunció en un relatiu tònic. Per molt que li poses un accent a eixe «que» —perquè hi ha qui explica que la presència de la preposició «obliga» a accentuar el «que»—, continua sent una conjunció i, per tant, o resols la infracció normativa aplicant la norma de l'elisió de la preposició, o decidixes infringir la norma i deixar la construcció amb la preposició:
Estic parlant en este moment puntual que vostés presenten una llei que polititza l'esport.
Estic parlant en este moment puntual de que vostés presenten una llei que polititza l'esport.
En tot cas, si mires la gnv de l'avl, l'explicació també té mèrit. Sobretot este fragment:
En altres casos, en canvi, la llengua general tendix a mantindre les preposicions a, en, de i amb. Tot i amb això, en els registres formals cal aplicar la caiguda, ja que, com s’ha apuntat, és un fenomen que es manté viu en certs casos i era general en la llengua clàssica.
Algun dia ho acabaran d'explicar, esperem que amb la versió completa.