dilluns, 1 de febrer de 2016

El cel s'ompli d'estornells

Mos ronden, mos cobrixen els estornells, a mitjan vesprada comencen a omplir les antenes, les grues, els arbres més alts. Deuen seguir un instint o, millor, cada grup, cada onada, un guia que els porta al refugi nocturn. No sé si n'hi han més que en la vida o és que m'hi he fixat per primera volta. Les notícies no en parlen, perquè estan pendents de l'organització —política?— dedicada a repartir-se els diners públics de totes les maneres i per tots els mitjans imaginables, amb Rita Barberá al cap i xiulant que no en sabia res, que no firmà res, que no decidia res, que el sac de Louis Vuitton no era res... Els jutjats diran fins a quin punt els sobrecosts, els sobres amb diners negres, els regals, els suborns o els concursos fraudulents són delictes. La resta d'estornells haurien de mirar fins a quin punt estan fent el passarell quan voten per una ideologia aixina. Si és que ho fan amb una idea més que no siga la que sembla.
Publica un comentari a l'entrada