La indústria del segle XXI és l'espanyol, segons titula El País el divendres 2 de març del 2007. I part de raó tenen, i mitjans de producció per a fer anar eixa indústria, certament, amb els diners de tots nosaltres, catalans, bascs, gallecs i espanyols. Eixa és la solidaritat tal com ells l'entenen: una, gran i pagada a costa dels altres.
D'altra banda, abans, l'1 de març, llegint el mateix diari, el Quadern dels dijous, no sabem si hem de vore el got del català mig ple o mig buit, perquè els llibres de Miquel Pueyo i de Patrícia Gabancho ens alerten del mal que hem de viure —trobe que morirem d'altres mals i no de política lingüística.
I hui, 17 de març, ja estem acabant les Falles. En Canal 9 no han donat cap notícia de l'acció més original d'enguany: la geganta que representa Carme Alborch (cal pronunciar-ho Albortx, cosa que Empar Marco [TV3] oblida de tant en tant) i que cada dia apareix enmig del public que mira la mascletada. L'únic gest viu que ha pogut reeixir en la grisor opositora socialista, sens dubte.
Quant als mitjans d'informació, alguns dirigents del PP valencià diuen que volen tallar les reemissions de Televisió de Catalunya (els quatre canals) que es fan al País Valencià. Eixos que s'etiqueten com a «liberals» aprofiten la situació d'alegalitat d'uns ciutadans que es paguen uns repetidors a fi de poder vore una televisió periodísticament correcta, ideològicament oberta i lingüísticament sostenible. Un espill que els delata.
A l'Iraq diuen que continua la victòria de Bush, Aznar, Blair (i Barroso, ¿també passava per allà, no?) destrossant la vida de centenars de persones diàriament.
Mentrestant, Rajoy convida a manifestacions contra la presó atenuada d'un etarra que està malalt i ja ha complit la seua condemna o contra el dret del navarresos a decidir el seu destí com a país. (És clar, Rajoy falseja els lemes i els seus motius, però ja els coneixem...) Crec que deu voler amagar alguna cosa, però no sé si deu ser la corrupció ètica i política que els rosega, l'urbanisme depredador que els ompli les butxaques i ens destrossa el medi ambient o l'amargor que tenen d'haver estat expulsats democràticament per mentirosos. Almenys, tal com fa uns anys van descobrir que la constitució que no votaren era dogma de fe, ara han descobert que les manifestacions són una expressió de voluntat social i política. Avancem, doncs.
Finalment, canviant de tema, no instal·laré l'Ubuntu en el Cube, perquè no veig clar això de fer-hi particions. Em firaré un nou processador per al Mac i un PC de segona mà per la Linux, i a funcionar.
I acabem les ratlles d'esta falla que no crema amb dos citacions. La primera, de Confuci: «La persona més valuosa és aquella que actua abans de parlar i que professa allò que practica». L'altra, em recordà Gabriel García Márquez, però és d'Eça de Queirós:
Uma sala mais pequena, ao lado, onde se fazia música, tinha um ar de século XVIII com os seus móveis enramalhetados de ouro, as suas sedas de ramagens brilhantes: duas tapeçarias de Gobelins, desmaiadas, em tons cinzentos, cobriam as paredes de pastores e de arvoredos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada