dijous, 22 de juny de 2006

Sépia, oposicions i eleccions

L'Isma i la sépia.
Li escric a l'Isma, el de la cuina de TV3, perquè es va corregir i va tornar a començar amb el mot «sépia». Li explique que totes són bones, «sépia», «sèpia» i «sípia».

En canvi, no avise als del Telenotícies que les ZEPA no tenen cap interdental inicial en català, que dic jo que el corresponsal de la zona de Tortosa això ho havia de saber, però, vaja, eixos lapsus els cometen fins i tot acadèmics de l'AVL! Bé, això era una broma. La que passa és que em sembla que alguns lingüistes del Telenotícies i de TV3 en general tenen la pell molt fina o peguen en dogmàtics, vaja. Ho dic per alguns comentaris que hem intercanviat alguna volta o per alguns silencis amb què s'expressen.

I canvie de tema. Ja he registrat el currículum per al concurs de l'oposició de TMPL. Crec que tindré prou punts per aconseguir la plaça. I els comptes són uns altres, si eixe és el cas: ¿perdre diners o provar a treballar en alguna cosa que, en principi, potser m'interessa més que transcriure les perorates buides dels parlamentaris valencians? Ai, ai...

I passa això ara que vénen les eleccions sindicals i que la secció de l'STAPV hem fet una llista amb disgust d'alguns. Sóc el tercer de la llista, és a dir, vaig bastant d'amagat, i m'ho retrauen perquè el secretari de la secció havia d'anar en segon lloc, com a mínim... Bé, no és eixa la impressió que tenim en la secció, perquè som capaços d'assumir la diversitat i tractem d'incorporar diversos col·lectius en la llista. Ja vorem si ens equivoquem, però la cosa no serà greu; com a mínim, ho serà només com l'actuació de la llista anterior.

Sona Silvio Rodríguez en l'Ipod: «Búsquenme la buena mano, necesito el curador. Después de haber sido hermano es muy triste ser señor».

diumenge, 18 de juny de 2006

Puntuacions

Signes de puntuació a la catedral de València.
Ha guanyat el sí a l'estatut català, diuen els primer sondejos de TV3. Vixca, doncs, la voluntat popular... Vull dir, la voluntat del poble catalunyés. Ara mateix, vegent els representants polítics, doncs, el que toca, tots han guanyat, amb el sí, amb el no i amb el tot el contrari. Això és un manament del manual dels nostres polítics i no mereix més comentaris.

Sí que el mereix el fet que he aprovat el segon examen de TMPL de l'administració del Consell de la Generalitat Valenciana. Ara falta només el concurs de mèrits —que suposa un quaranta per cent de la nota final— i sabré si tinc plaça de TMPL. Si eixe fóra el cas, vindria el maldecap de pensar què faig. En canvi, hi ha companys i companyes que no han arribat al final. Esperem que la pròxima vegada no tarde deu anys.

D'altra banda, discutim ara en Migjorn si les salutacions inicials de les cartes s'han de separar del text amb dos punts —com diuen els manuals que és tradició— o amb coma —com sembla que és el que correspon al cas dels vocatius—. Mire els llibres que tinc per casa i veig que la majoria usen els dos punts per a separar eixe paràgraf, i que fins i tot hi ha qui ho fa sense canvi de paràgraf. Com a dada més significativa, la primera pàgina de Bearn de Llorenç Villalonga: «Benvolgut amic:¶».

Pel que fa a altres llengües, en francés la norma és la coma i el paràgraf següent començat amb majúscula; la collistaire Ester Borràs comenta que en alemany usen la coma, però mantenen la minúscula inicial en el paràgraf següent; observe que en portugués (gallec inclòs) usen el punt.

Diria que és bastant clar que no és simplement una cosa d'anàlisi lingüística, sinó d'anàlisi documental i de consistència i senzillesa en l'ús dels signes: com que la coma no tanca paràgrafs, crec que és millor escriure-hi dos punts. Poca cosa més, tot i que, a més, hi ha la tradició —diuen. En faré una fitxa, si me'n recorde i tinc temps.

Canviant de tema, ma mare troba emocionant El codi Da Vinci de Dan Brown, però massa fantasiós i poc consistent. Entretingut. Ara ha vist que tinc alguns volums de Proust i ha decidit que provarà a llegir-se'ls a continuació. Crec que no ho trobarà tan «emocionant».

Em queda per comentar el fragment del ple de dijous passat en què el conseller Font de Mora Turón (PP) suggerix que Cardona (EU) és un nazi. En qualsevol de les versions del país que hauríem de voler, eixos personatges que banalitzen les tragèdies humanes i les ideologies assassines —com el conseller i algun company seu diputat— haurien de dimitir i serien sancionats per obscenitat ideològica injuriosa. Tant si parlen en català com si ho fan vore.


Étienne Dolet parlait des deux-points comme d'un signe « suspendu et non du tout fini ». Longtemps, il a été utilisé comme une virgule renforcée. (Rolande Causse, La langue française fait signe(s), 1998, pàg. 211)

diumenge, 11 de juny de 2006

Diumenge miscel·lani

Sant Miquel dels Reis, seu de l'AVL.
No tinc massa grans coses a dir. Els companys d'informàtica m'han canviat l'ordinador. Ara tinc un HP Pentium 4 amb no sé quants gigues de tot, pantalla plana TFT de 17 polzades i Windows XP Professional. Ai, no hi ha hagut mans que m'instal·laren el Mozilla o el Firefox, però per compensar, com que necessite una utilitat semblant al DownThemAll, m'han instal·lat el HTTrack. És a dir, ja vorem si per no posar-me el Firefox m'ompliran l'ordinador de programes.

De més a més, no m'han pogut instal·lar el Microsoft Photo Editor que s'havien descuidat i els he reclamat. Dóna un error quan te n'ixes de la sessió de l'administrador. Per a suplir-lo m'han instal·lat el Gimp, que deu ser millor, però que fins que m'hi acabe d'acostumar em donarà algun maldecap que altre.

Pel que fa a altres coses més plaents, puc dir que al restaurant La Sucursal que hi ha a l'IVAM es prenen les coses seriosament i amb professionalitat, i que tot estava deliciós divendres passat dinant. Hi ha una bona carta de vins, amb el doble de preu habitual de la botella que trobes en el celler. Vam tastar un sirà de Son Bordils (d'Inca; etiquetat en català), que va resultar acceptable de preu, amb cos i una bonica llàgrima, i molt més agradable segons anava airejant-se. [Nota econòmica: restaurant: 22 € / celler: 9,95 €]

I pel cantó de les novetats molt agradables, l'últim disc de Miguel Poveda, Desglaç, on canta poemes en català de diversos poetes com Jacint Verdaguer, Josep Piera o Maria Mercè Marçal; Madeleine Peyroux, Careless love, que canta jazz i altres variants amb una veu que ressona profundament i que té un ritme aborronador; i l'últim de Bruce Springsteen, We shall overcome: the Seeger sessions, que és emocionant i engrescador de cap a cap. Una pobra crítica extasiada, diríem.

Quant a les Corts valencianeres, s'acosten eleccions sindicals, després de la recusació del consell de personal —cosa mai vista en la Generalitat, crec—. Naturalment, els impulsors de la recusació han descobert que és més senzill destruir que construir res i s'han separat amigablement. Llancem algunes ofertes per a treballar conjuntament, però es veu difícil la cosa. De moment, la secció de l'STAPV tenim clar que cal fer canvis respecte de la llista anterior, no tant per la recusació o la situació en què havia acabat el consell de personal, sinó pel funcionament pobre i negatiu de la secció internament i externa. Vorem si aclarim les coses.

I pel que fa als TMPL de la Generalitat, hi ha el procés de correcció del segon i últim examen en marxa. Com sol passar, hi ha discussions internes i es comenta que hi ha hagut ja alguna discussió en el si del tribunal a causa d'unes signatures en uns exàmens. S'havien d'anul·lar per tant els exàmens, tal com ens van avisar a l'hora de fer-los que passaria si algú signava en el mateix examen, però algun membre del tribunal no ho acabava de tindre clar i proposava donar-los com a bons. Al final crec que es va resoldre per votació que quedaven anul·lats. Al capdavall, comentaris que es fan en totes les oposicions. Espere que no calga impugnar res.

A més, s'ha aprovat la plantilla definitiva de l'AVL, on s'indica que els llocs dels tècnics lingüístics es proveiran per concurs. Amb això i amb la possibilitat del teletreball que ha aparegut en els diaris, que sembla que engresca el personal, s'aireja una mica l'ambient. Si més no algunes il·lusions.

Finalment, mentres sona Albert Pla en l'Ipod, cloc amb una citació on es fa evident que no molestarien gens els signes d'interrogació inicials:

«Caldrà encara recordar l'obvietat que, en qualsevol camp del coneixement, i també en el del món social, la llibertat relativa d'avançar hipòtesis heurístiques no significa que es puguen afirmar coses sobre aquest món social únicament perquè fóra agradable pensar que les coses pogueren ser així, o encara perquè en una actitud màgica hom pense forçar la realitat enunciant-la prèviament a la seua manera?» (J.-L. Pitarch, Control lingüístic o caos, 1996, pàg. 233)

dimecres, 7 de juny de 2006

Manel Garcia Grau

Manel Garcia Grau.
No res, m'assabente ahir de la mort —dilluns— de Manel Garcia Grau. Encara tinc pendent de llegir el seu llibre Polítiques (i) lingüístiques, però em ve al cap la claredat dels seus poemes, que ara no trobe. No el coneixia personalment. Em queda en el record que tenia una escriptura clara, raonable i profunda.



  • Escriptors en llengua catalana
  • Notícia de Vilaweb (05.06.2006 dl.)