En un restaurant, la cambrera argentina mos comenta que podem continuar parlant en valencià, que mos entén, però que no el parla. De fet, acaba diguent algunes coses en valencià, i mos confita el comiat amb un «moltes gràcies».
En canvi, en un atre restaurant, la cambrera castellana de no sé on —no mos ho diu i no li ho preguntem per no esquadrinyar— mos entén perfectament, mos parla en castellà i no diu res en valencià, però en una taula de la vora parla en anglés. A poc a poc, si anem insistint a parlar-li en valencià, estic segur que farà com l'argentina de l'atre local. Apendre a parlar les llengües és cosa de rutina i d'agarrar-s'ho amb humor.
Mentrestant, per compensar que no dirà res en valencià —segons intuïx Takse—, mos destaca els productes «locals» que inclouen en algun pla, com ara la confitura molt aconseguida de ravanell que corona unes postres —ella en diu rabaniza.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada