S'està celebrant la festa de l'Orgull en Madrid. A pesar que l'endemà de la festa és possible que la discriminació dels homosexuals continue pels mateixos vials, la societat en conjunt està acceptant i digerint concepcions més amples sobre l'ésser humà i les seues peculiaritats. I es nota que avança molt més encara perquè s'ha aconseguit convertir —també— eixa festivitat dels drets de totes les tendències sexuals i asexuals en un element més del mercat, un generador d'ingressos, una part de la societat de consum.
Talment com les festes religioses o les esportives, doncs, les reivindicatives també aconseguixen l'èxit per la banda del benefici econòmic que generen allà on es produïxen. La reivindicació dels drets o el convenciment ètic i ideològic són uns afegits, uns annexos: el gruix de la simpatia i la participació pareix que tinga a vore, tal com assenyalen sempre els periodistes dels informatius, en el beneficis que deixen en el barri o la ciutat on tenen lloc eixes festes.
No és cap revolució ni cap descobriment. Al capdavall, l'economia de mercat funciona perquè genera beneficis, no tant per les adhesions inteŀlectuals. Les societats que conformem han despullat el valor de les idees fins a arribar al moll essencial: el benefici. Una volta que tenim la samarreta descoberta, cal que l'anem revestint de nou amb reflexió ètica i ideològica, perquè sí, el mercat és on vivim, però els sentiments s'han d'alimentar correctament. No fóra cas que, quan s'apaguen els llums i mos enlluernen de nou algunes de les fosques mentalitats de la resta de l'any. Com ara, he sentit que alguna estadística diu que la mitat dels jóvens veuen bé la pena de mort... T'encantes i te se fa fosc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada