Vaig descobrir per sorpresa els dimarts literaris de l'Arana en el
web, i em va agarrar un ensurt que em va fer botar de la cadira, com si haguera vist una aparició fantasmal. Una volta que hi vaig participar, d'aquella manera, fa vora trenta anys, amb la lectura d'uns quants poemes, activitat a què em dedicava amb convenciment i reflexió, tot i que no crec que amb massa traça poètica. N'han quedat unes fotos que em fan recordar qui era i em permeten comprovar que sóc en part el que sóc perquè
vinc d'allà, ben acompanyat de
Josep Enric Grau i del Tomaca.
I, bé, la meua mania de ser poc sociable no li degué donar prou de joc a La Forest d'Arana, que no em va publicar els versos. Xe, m'haguera vingut bé per al currículum. Però tampoc pensava en això aleshores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada