El diari El País incloïa ahir dos notícies significatives, almenys per a mi:
el país obri demà en Internet una edició digital en català
De front: Lluís Llach
La segona és una entrevista amb Lluís Llach, que detalla serenament per què qualsevol persona pot estar ja convençuda que un se'n va quan l'altre no l'accepta. Per a confirmar-ho, la primera notícia relaciona eixe nou servei del diari en català amb el procés polític de redefinició de l'estat espanyol que s'està impulsant des de Catalunya. I em resulta particularment pastós el paràgraf següent:
La nova oferta digital es basa en la llengua, en la seua genuïna funció comunicativa i es un reconeiximent pràctic a la diversitat.
Un diari que s'ha caracteritzat per impedir l'expressió en català en les cartes dels lectors de l'antiga secció del País Valencià —fent una defensa retòrica permanent del valencià a través del desús de la llengua: típicament cavernícola castellanista—, ara es sent impel·lit a contractar personal fins i tot per a fer un «reconeiximent pràctic» de la diversitat. Sembla que han descobert el Mediterrani de les llengües:
Les llengües són instruments de comunicació a disposició de la llibertat dels ciutadans que vullguen usar-les; eines per a la construcció de societats plurals i obertes, en compte d'armes al servei de causes ideològiques o de divisions i fronteres. I esta llengua catalana que unix i comunica és la que mosatros també fem servir i farem servir encara més a partir d'ara.
Fa més de cent i de trenta anys que eixe paràgraf és vàlid, però el temps sempre es perd en romanços.
Ço que trobe trist és que em deixa un regust de cinisme, de perdonavides, de salvadors de l'idioma, de paternalisme, en definitiva, dels castellans que fan el colpet al català: toca, va...
ResponEliminaÉs cert, i l'haurien de tindre ells eixe regust, però es veu que això també ho notem només mosatros.
ResponElimina