«¿Dónde vamos? ¿Cada uno tiene que tener su agua en su casa? ¿Volvemos a la época de tener la cisterna y la que llueve la ponemos en la cisterna? ¿Esa es la sostenibilidad que ustedes buscan? ¡Es una locura total! ¡Es una incoherencia total! ¡Es insolidaridad total!»
sense la més mínima vergonya i sense que els diaris en digueren res: un conseller no vol que els ciutadans siguen responsables i col·laboren a estalviar aigua!
Doncs, això, quan em pensava que escriuria alguna cosa sobre això, ja tornem a tindre per ací, altra volta regirant els mateixos calaixos que ahir, el senyor JLM, supose que amb l'ego reconfortat després del dinar d'ahir amb alguns companys «seus» (i acòlits) del Servei de Publicacions.
Estem descobrint que el seu retrat es pot reconstruir amb la lectura de L'assetjament moral a la feina de Marie-France Hirigoyen: en molts aspectes, com si l'haguera conegut. A JLM i, malauradament, a algú més, que van en colla...
Prou ja de criticar al pobre JLM! Potser el seu únic problema siga que li passa com a Bill Murray a "Atrapado en el tiempo" i està vivint continuament el mateix dia. O potser, simplement, que JLM és el protagonista absolut del "Fantasma de Canterville" i no pot deixar de visitar els llocs on un dia malbaratà la seua vida. Paciència perquè al millor el/la qui ve el deixa en bon lloc i encara hauràs d'anar a demanar-li perdó.
ResponEliminaPD: de qualsevol manera, te'l canvie pel meu, MGG.
Ai, Bill Murray va aprendre a tocar el piano, però este JLM només s'ha especialitzat a tocar... el que no sona! Per cert, hui divendres encara el tornem a tindre per ací rondant. Quina creu!
ResponElimina