L'edat va modificant-mos la forma d'apreciar l'extensió del temps passat. M'adone que, al cap dels anys, trac un llibre de l'estant i l'òbric: veig que els vaig fitxar l'any 2005, una xifra que ara em sembla més o menys com si dora despús-ahir. Compromit, emparedat i casi immòbil —a voltes hi ha hagut mudança—, està nou. Però són vint anys alçat a l'estant, vint anys quan anem passant per davant i mirant-li de tant en tant el llom, torcant-li un poc la pols del replà de paper blanc que baveja entre les cobertes. Vins anys i s'obri com el primer dia, «funciona». És una lectura que s'ha de posar el dia, però també és una lectura que, feta ara, em posa al dia, al cap dels anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada