Que vinga el llop!

És cosa de vore l'èxit que va tindre la crida d'Aznar a «los que pueden hacer, que hagan», que ha mogut el fangar de la corrupció contra el govern del psoe —i segons com, va bé, perquè els socialistes necessiten que els espenten per a fer res de bo—. S'han mobilitzat totes les forces de la poca vergonya, l'arbitrarietat i la impunitat, és a dir, els estats judicials, policíacs, periodístics —i els sectors més ultres del partit socialista—. Abans era amb l'excusa patriotera, però ara és pel moll de l'os ideològic i econòmic: no confien en el pa sancer, també volen les molles.

Ja ho va dir Martin Niemöller, però abans va ser Isop amb la historieta del pastor mentirós.^W

Flux cap al nord

És possible que el circuit acadèmic siga millor, espere que l'interés per la matèria de la pròpia disciplina deu fer que la connexió entre els espais científics i inteŀlectuals valencià i català mostre més agilitat en el flux recíproc de les idees i els treballs que el que s'intuïx mirant la disponibilitat de llibres rellevants d'autors valencians que he observat en algunes llibreries de Catalunya, directament en els seus webs o a través del web Todostuslibros. Per exemple, davant d'alguna absència clamorosa, he hagut de suggerir a la llibreria Ona de Barcelona que feren per oferir alguns llibres.

Ací estem més o menys connectats amb l'espai cultural i mediàtic de Catalunya a través de la xarxa, però diria que això només genera un pòsit que reforça el valencià en alguns àmbits, com ara en el musical. La resta d'àmbits patix prou l'estretor i l'embús gens democràtic que entrebanca el pas pel corredor mediterrani, sobretot quan es tracta del corrent que hauria de circular cap al nord, allà on... Bé, això era poesia i també mos va arribar.

Impunitat manifesta

La imatge que adjunte l'ha «plagià» —o com li vullguen dir— una de les versions d'algoritme massiu de la xarxa. Mirant-ho sense massa deteniment, podria condensar un relat de misteri o de por amb alguna d'eixes sentències del Tribunal Suprem espanyol que proclamen que les arbitrarietats i el prejuí són la font suprema del dret penal. Poden sentenciar per violència imaginària o per autoria possible, com si recrearen un plagi del dret democràtic amb informació deficient i impunitat manifesta.

Timete un poc

M'arriba el Timete Deum, el bolletí informatiu d'antics alumnes del coŀlege Sant Vicente Ferrer de Sant Antoni de Benaixeve, que torna a contindre una informació en valencià, esta volta sobre uns Premis 9 d'Octubre. No acabem d'aparéixer ni de desaparéixer. Bé o malament, la temor de Déu va més associada encara a la imposició lingüística i castellana del projecte espanyolista. Són àmbits que no s'han acabat de recuperar, si algú pensar que hem transitat mai eixe camí de la devoció religiosa democràtica insuflada per un esperit valencià. Associe democràcia amb religió, perquè encara que siga cosa rara per ací, hauria de ser possible.

«Perdona», va dir

L'ama del gos que em perseguia em va dir «perdona». Sort que era menut i que s'ho va pensar un poc quan vaig parar de córrer i li vaig amollar alguns xits estridents mirant-lo des de darrere d'unes ulles d'eixes que fan espill. El va agarrar al braç, cosa que supose que al gos li va semblar un premi, però no vaig dir res perquè no tenia alé i perquè tampoc és que entenga d'això d'educar —ni gossos ni persones—. Els dos gossos que els atres passejants portaven lligats no van fer cas de mi.

Al jardí hi ha qui deixa també les cagueraes que fan els gossos, aixina que cal córrer vigilant no xafar-ne cap. A més, tiren botelles, pots i bosses, embolcalls de paper, plàstic, paper d'alumini... Sí, em va bé trobar alguna bossa de Consum per a anar omplint-la amb els residus que arreplegue després de córrer i que tire al contenidor groc tornant cap a la dutxa.

No sé què falla en tota esta història... Ah, sí, que me se va parar el rellonge abans de començar a córrer, aixina que no sé si vaig tardar molt o massa. Al final, com sempre, dos bosses plenes per al contenidor. Les cagueraes encara són biodegradables. I mosatros acabarem sent també de plàstic. «Perdona.»

Cita dominical / 890: Josep Antoni Nebot Garriga

El ric hipotètic es queixa dels impostos que amb prou faenes paga, però defensa les rebaixes fiscals als més rics perquè espera, algun dia, estar prou amunt per aprofitar-les.

Josep Antoni Nebot Garriga, «Com els suïssos», Diari La Veu del País Valencià, 05.12.2025. 🔗

La foto del sàbat / 280

Cíclicament.

Fusió comunicativa

La desconnexió de l'espai comunicatiu valencià —in extenso, Catalunya, País Valencià i Illes Balears— té més rellevància i es nota més quan són els catalans els qui mos mostren als valencians quina percepció tenen de com estan les coses per ací: tinc la sensació, sentint-los parlar en alguns programes —telenotícies, La Selva, Més Nit, que encara pensen que estem en aquells debats ontològics sobre la llengua de finals del segle passat. Com si no mos haguérem llegit els llibres sobre sociolingüística d'Aracil o de Toni Mollà. O com si no se'ls hagueren llegit ells, vist com han llançat a pedre la immersió i els recursos que invertien en política lingüística.

Això, hem deixat de barallar-mos per l'origen de la llengua. Ara estem en la fase de saber fins a quin punt mantindrem l'ús quotidià, farem una fusió comunicativa amb l'espai que mos pertoca, o una de capitalista que mos subscriurà a l'imperialisme de l'atra gran plataforma. De moment, com aquells, no avancem, però resistim a força de poció màgica i algun Obèlix ocasional.

Moltes cometes

M'arriba una resposta d'un dels meus diaris de capçalera en línia que s'excusen en una «qüestió pràctica» per a bandejar les cometes llatines: jo els havia fet notar que estaven utilitzant les saxones, que no són les més encertades en una llengua amb apòstrof, ja que els poden quedar nyaps tipogràfics com el que els apareixia en un article d'opinió:

...la seua incapacitat atàvica per pronunciar l’”ll”...

A més de posar cometes saxones que s'acumulen a l'apòstrof —apòstrof que tampoc caldria en este cas—, les primeres, que haurien de ser d'obertura, ¡són de tancament! En fi, supose que la «qüestió pràctica» és un eufemisme en lloc de desinterés o de gossera. M'estranya que no hagen topat amb la «qüestió» tan poc «pràctica» d'escriure en valencià.

Vaja, parlant de coses d'edició, de llengua i deixant de banda la gossera, el calendari del mòbil em recorda que hui és l'aniversari de Joan Francesc Mira Casterà. Diu la Viquipèdia^W que en fa huitanta-sis. Moltes cometes, gregues, si n'hi haguera.

Animadversions

Hi ha qui usa les animadversions com a vara de mesurar dels seus punts de vista i les seues posicions polítiques, ideològiques i inclús científiques —que aleshores deixen de ser científiques, deixen de tindre ni cap ni peus—. En un atre àmbit, m'ha semblat descobrir hui que l'algoritme del Copilot (de Windows) també té sentiments i estats d'ànim: ha estat més d'una hora negant-se a fer-me una macro en vba de Word responent-me que no podia parlar d'això amb mi, que li proposara un tema diferent.

Mentrestant he provat a vo què feen ChatGPT i Gemini amb la mateixa petició, i m'han oferit diverses versions de la mateixa macro. Aleshores, per mirar d'atenuar l'animadversió que pareixia tindre'm Copilot, li he demanat per què no em podia fer la macro. M'ha oferit un seguit d'excuses —basades en les instruccions amb què li havia definit els termes de la conversa: centrada en el lleguatge de les macros de Word— i, al final del somiqueig, m'ha proposat que li demane alguna cosa. Ahí va la bona: li he tornar a introduir la mateixa petició i, vaja, s'ha afanyat a respondre'm amb una versió ben consistent de la macro.

L'algoritme deu estar experimentant a vore fins a quin punt mos pot fer xantatge sentimental.

Deixarem d'estar disponibles

Un dia algú comenta que l'xml dels documents de Word consevol dia el modifiquen, el deixen caducar o el transformen i mos l'inutilitzen. La tauleta Fire hd 8 d'Amazon no vol encendre la pantalla i ara només fa sorollets. El boox Note Pro 10.3 pareix que va degradant-se i cada volta li costa més mantindre's despert. El mòbil, com em sol passar amb els models actuals, cada dia va més lent... Wacom m'avisa hui, per sorpresa:

Lamentem informar-vos que Wacom Notes/Bamboo Paper/Inkspace deixaran d'estar disponibles. A partir del desembre de 2025, les aplicacions ja no estaran disponibles per a descarregar ni per a rebre actualitzacions ni assistència tècnica.

Per contra, la càmera Nikon L820 encara funciona com el primer dia: amb limitacions per a algunes pretensions d'enfocament i de precisió —cosa sabuda—, però aguanta, encara no li s'ha trencat res. O el televisor Philips Q528.2E.LB que vaig comprar d'unes rebaixes fa no sé quants anys, aguanta amb diverses llapisseres que el connecten a la xarxa.

Encara que mos semblen diferents i una transformació incomparable, si ho mires bé anem traslladant a l'àmbit digital les mateixes capacitats, talents, ànsies, ambicions, afectes, avarícies, enveges i malíccies que humanament anem conreant en els nostres petits caps biològics, que tampoc tenen recanvi. Deixarem d'estar disponibles a força de posar-mos al dia.

Coses que passen

Passem per Abacus a Valéncia —documente l'ús escrit del topònim amb la grafia que li correspon per aquells que necessiten vore-ho escrit per a creure-s'ho; afigc que Dénia és Dénia, per als que encà no s'ho creuen— i note que, per algun motiu, hem de considerar saludable la incoherència entre la megafonia en català oriental i la poca oferta de còmics en valencià. Tinc sort i encara me n'enduc dos per als regals que faig per Nadal. Haurem de visitar Arribada o Fan Set —fa anys que ja l'Fnac mos va abandonar.

Per aprofitar el temps, hem anat abans de dinar, aixina que després mos se passa la vesprà volant pegant la becaeta. Coses que passen.