Pensava trobar més documentació sobre l'expressió «donar-li la gotà a algú», que es concreta en una dona que li la dona a un home, en versió vallera de la burundanga o escopolamina 🔗 —quan ho comentàvem de jovenetes, eren uns gotes de la sang de la regla en una beguda—, però no he trobat que l'expressió haja fet fortuna literària.
El dnv sí que arreplega una versió formal, gotada, com si això es puguera dir amb un ansigne de formalitat. En eixe sentit, una coneguda de l'Alcúdia, Oreto Doménech, recorda en un tuit que sa mare ho diu. 🔗
Deixe la recerca, m'ho apunte per a més avant. Me'n torne a fer-me de tots colors amb la catàstrofe de la dana al centre del País Valencià, llegint en el mòbil que convé que no mos mogam en el cotxe per a no destorbar, però vegent que són els responsables de la dreta incívica valenciana —Carlos Mazón Guixot, Emilio Argüeso Torres, Salomé Pradas Ten i la resta de la colla— els que s'han quedat quets sense gestionar res —la seua ideologia preferix que el negoci vaja abans que les persones— i ara estan espolsant-se les puces amb la connivència de la dreta espanyola personificada en «un gallec que ve del nord i que mos vol fotre a tots» —em fa reviure l'acudit que em contava ma mare que es fea del dictador Franco—: ha vingut el líder del pp, Núñez Feijóo, a fussar en el fang per a vore si pot traure rèdit partidista.
Està gotà no mos l'hauríem d'engolir.
