Per fi acabe una fitxa, revisió d'una anterior que ha tenia uns quants anys i que convenia posar al dia. Segur que estic clavant la pata en algun detall, perquè això és típic de voler córrer massa i arribar a massa llocs diferents... Però també és típic del contrari, d'anar a poc a poc i amb bona lletra, perquè les errades són com això que anomenen «inteŀligència artificial»: humanes, molt humanes. I inevitables, tant per descuit com per excés d'atenció.
La qüestió rellevant és què en fem, de les errades i errors: corregir-los i preparar-mos per a no repetir-los. Les errades, per a que no perguen capacitat d'oferir ensenyança, si és possible —si som capaços d'apendre i millorar—, convé que siguen diferents, noves, originals... La curiositat, a voltes, és que n'hi han errades que la repetició les convertix en rutina, inèrcia, costum, tradició i, finalment, obtenen un cert estatus d'encert... La renúncia, el desistiment, la subordinació tenen també una funció social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada