No hi ha llengües minoritàries ni minoritzades, això són figures retòriques. Hi ha minories que cal respectar, tant si usen llengües compartides per milions o per desenes de parlants. I hi ha violències, iniquitats i desigualtats que minoritzen els drets, els recursos i les condicions de vida ciutadanes i humanes. La sociolingüística casolana ha d'enfocar com a factor determinant la gestió política i administrativa que és fa del benestar lingüístic. Després mirarem, si és que queda res per aclarir, paperets sobre planificació del corpus i tota la peixca que ve darrere.
Al cap i a al fi, la llengua és inconscient i persistent, sòlida i voluble, coherent i contradictòria, tot alhora, tal com som els humans en conjunt. I la llengua està completa, funcional i disponible per a que els valencianoparlants fem les gràcies i les barrabassaes que millor mos vinguen, per a renegar sobre els maldecaps de la física quàntica o per a filosofar sobre futbol, tal com fan els equips CD Alcora, Morella FC, CF Vilafranca, UD Atzeneta, CF Albocàsser i UD Benassal. 🔗 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada