Si Fabra haguera pogut eliminar la lletra h quan no té cap valor fonològic —crec recordar que ho haguera fet, però va haver de pactar que no—, mos evitaríem uns quants error ortogràfics, les decisions normatives haurien de buscar algun subterfugi diferent per a complicar l'ortografia i no tindríem de nou cap debat sobre l'«ora» (xixanta minuts) i l'«ora» (ventet suau)... Ai, ves a saber si no s'ampliaria el debat sobre què va ser abans o d'on ve cada «ora» d'eixes.
Mentrestant, no sé si resoldrem mai el debat sobre si l'expressió bon dia i bona hora saluda pel dia i l'hora o pel dia i l'ora... De moment, el diccionari i els antecedents diuen que la cosa va de l'hora de rellonge, però hi ha qui hi vol vore l'evolució de la paraula llatina aura, cosa que no estaria malament, si no fora que només recorren a l'«etimologia popular» o a l'«etimologia creativa», ja que no aporten cap dada que confirme res.
No sé quan començà a usar-se l'expressió, però en la xarxa no pareix que recule més enllà de mitjan segle xix. Pel mateix temps, i un poc abans, en castellà localitze «buen día y mejor hora» —una mostra de creativitat ocurrent—, trobe que en francés no han creat «bonne aure», sinó «bonne heure», i tenen les expressions familiars en valencià à bonne heure o de bonne heure —que reben l'influx del baix llatí agurium, diuen—, en italià la cosa va per l'estil i, en fi, el ventet no bufa massa per enlloc en eixa expressió. A quina malhora...
El senyor Eugeni S.Reig el tema de "bon dia i bona ora", crec que ho deixa ben clar.
ResponEliminaBé, Eugeni Reig deixa clara la seua opinió, però no aporta documentació que li done més validesa que la que fonamenta la decisió ortogràfica vigent. Si no existira la lletra «h», la cosa no passaria del debat d'opinions sobre l'etimologia, però em sembla excessiu proposar una modificació ortogràfica per una opinió (a pesar que a voltes es faça).
ResponElimina