Mirar hui el documental The private nazi 🔗 no és una bona experiència. La vida quotidiana d'aquells anys, les filmacions aficionades, inclús teatralitzades, o algunes amb intenció de document de l'horror del final dels temps per a aquells alemanys, i damunt en color, no fan més que fer-mos sentir la temor amagada que mos se desperta quan notem els paraŀlelismes entre el règim de Hitler i el règim actual de Putin en Rússia.
La xarxa deu estar plena de documentals i dades que confirmen totes les bogeries possibles. En general, jo només trobe i mire les que confirmen les meues. Les meues idees i reflexions. La diferència és que les meues bogeries no concorden amb el món en què vixc, però sí amb el món que sospite que és probable que siga més real i que m'estic perdent, encegat per la recerca de la raó, de l'argument fonamentat, de la dada comprovada o comprovable.
Tendixc a oblidar que és possible somiar despert. O somiar mirant de no despertar i viure en eixe costat enlluernador i casolà de la vida. I fins i tot podem filmar-lo, perquè va ser boig i real alhora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada