Es suposa que, amb l'edat, hauria d'anar aprenent a sobreposar-me a les petites derrotes quotidianes. No sé si ho aconseguixc, les oblide massa prompte i ja estic preparant les futures. S'ha de tindre bon ànim per a arribar a un bon no res. Estic pensant en les Corts, que és el centre de la democràcia i, per tant, hauria de ser la referència ètica de les decisions polítiques i socials. Sense acreditació de coneiximents lingüístics a la vista, m'han comentat que els aspirants a funcionaris que aspiren a conservar-se en el monolingüisme prepotent, respiren i s'esborren dels cursos de valencià.
Certament, és molt enganyós això de l'examen de legislació —d'això sí que n'hi ha bona cosa en les oposicions— en què la democràcia no s'entén com una pràctica al serveis dels drets dels ciutadans. S'esborren de la pràctica però aproven la teoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada