Més amunt de la Sénia també diuen «encà» ('encara'), un tret occidental que les normatives han tendit a ignorar, cosa que no és eficient ni útil, perquè la funció d'una normativa hauria de ser mirar de regular la llengua en tots els aspectes, inclús en els detalls que són de lliure ús.
Bé, les regulacions democràtiques no s'han d'entendre coercitivament —eixa concepció és una rèmora de subordinació que sempre està en conflicte amb la coŀlaboració—, sinó com a instruments que faciliten els usos lliures de l'expressió en qualsevol àmbit. I només es poden facilitar coneixent-los, reconeixent-los, atenent-los i obrint-los portes i finestres expressives. He escrit «portes i finestres», com si fera un dibuixet infantil, amb teulà a dos aigües i xumenera... Com si estiguérem en una casa que mira i mos obri la porta al món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada