La fitxa s'allarga, a pesar que he acabat la macro per a quan arriben les esmenes dels pressuposts: ara va i Alfonso Sastre va utilitzar en dos obres de teatre dels anys xixanta l'expressió «con perdón de la mesa» (segons els Corde). No és recular massa arrere, la documentació en valencià és més antiga (1926), encà que l'expressió parlamentària «con perdón de la mesa» es documenta ja en les Corts espanyoles del segle xix. Pegue els últims retocs, però no l'acabe.
En relació amb això de la indecència que pretén salvar l'expressió anterior, estem expectants per vore si mos envisquem una volta més, «amb perdó de la taula», llegint la sentència del president de la sala penal del tribunal suprem espanyol que deu estar redactant ara mateix. La parcialitat, els prejuís i la impunitat no haurien de tindre perdó en eixes les magistratures democràtiques.🔗 En això consistix la democràcia, en ser responsable dels encerts i dels errors. La corrupció i els àmbits d'arbitrarietat rovellen els fonaments del sistema. Sense perdó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada