Una cançó de tota la vida d'eixes que vas taraŀlejant a causa de les adherències ideològiques i musicals familiars: «Quan el Moreno» d'Al Tall. 🔗 La tinc en el cap, però només la primera estrofa. Busque la lletra en la xarxa i la trobe amb uns quants errors grossos. Aixina que en faig una transcripció —que també els envie als de Viasona—. Per tant, hui, un apunt musical de servici públic:
Quan el Moreno
Quan el Moreno dona la força,
les teixidores van als telers, van als telers,
no cal que diguen els de la sarga
pa teixidores, Montaverner.
Al barri de Sant Antoni
d'uns pisets com abellers
ixen amb la llum del dia
quatre-centes dones que van als telers.
Si són mares o fadrines
prompte ho podríeu saber,
sentiu-les unes com parlen
d'on han deixat els xiquets.
Les altres fan plans en colla
per al diumenge proper.
Ja estan en dansa totes les màquines,
bramen i ronquen sense descans, sense descans,
la ràdio encesa canta que canta
i per molt que vullgues, no pots parar.
Pere, Ramon i Gregori,
Jaume, Gaspar i Rafel,
són la Secció 24
i els sis fan alhora el mateix moviment.
Primer allarguen la dreta,
després xafen amb el peu,
tiren la peça amb l'esquerra,
i la passen al següent.
Si el vigilant se'ls acosta,
badallen lleugerament.
Poc a poquet arriba el dissabte,
una frenada per respirar, per respirar,
que la paciència té una mesura
i cap al divendres, es va acabant.
Deu minuts queden per l'hora,
passar pel sobre i marxar,
però en comptes de sirena
l'altaveu avisa que van a parlar.
El director es dispara,
quasi segur que ens fotrà,
diu que prevenint abusos
i per bé del personal
a partir del dilluns pròxim
fitxarem per a pixar.
Ja fa deu anys que estic en la fàbrica,
jo me pregunte que tinc de més, que tinc de més,
els fills que arriben, les hores extres,
i dins la panxa molt mala fel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada