Després de llegir l'article «L’acció més efectiva (i més barata)» de Ferran Suay (Diari La Veu del País Valencià, 24.09.2024) 🔗 m'indigne prou per a enviar un comentari en la mateixa línia que reclama l'articulista:
La subalternitat és molt ben valorada per molts polítics. El súmmum va ser el juí al Tribunal Suprem espanyol contra els independentistes catalans: tots van parlar en castellà-espanyol. Van il·lustrar perfectament la seua subalternitat personal i política. Després d'això, sentir Enric Morera expressant-se en castellà al Senat no sorprén tant (i menys encara si saps que practicava la subalternitat del valencià en les Corts Valencianes quan n'era el president). Segura que pensaran resoldre-ho fent campanyes decoratives de murals, tramvies i autobusos. Es veu que deu ser més gratificant fer-se la víctima davant el que és impossible que ser responsable de complir les teues possibilitats.
Més tard lligc en l'article «Proposen ampliar l’ús del català, el basc, el gallec i l’occità al Senat» de Sebastià Carratalà (Diari La Veu del País Valencià, 23.09.2024) 🔗 que l'ús normal del valencià «al Senat està limitat als debats de les mocions en el ple, la comissió general de les comunitats autònomes i la presentació d’alguns textos escrits». Per tant, envie un segon comentari de rectificació per a manifestar la meua falta de dades sobre el context de l'actuació de Morera i la meua esperança que els meus prejuís —basats en la seua actuació com a president de les Corts Valencianes— es puguen vore corregits positivament amb la seua actuació com a senador pel que fa a no practicar la subalternitat de l'ús del valencià en l'àmbit institucional, si més no, no practicar-la quan hi ha els mitjans difonent-la. Quan girem l'esquena i no ho vegem, pel que he vist, la cosa va per mals viaranys.
Es fa tard i per ara no han publicat el meu segon comentari. Ho aclarixc ací.
Senyor Miquel el senyor Morera ara té perdó de Déu, però jo encara m'ho he de pensar si el perdonarè.
ResponElimina